Tot just m'acabo d'enrecordar d'algunes coses que em van sorpdendre en el viatge que vaig fer a París. En primer lloc, que segueixo tenint -ja hi havia estat anteriorment- fortament lligat el record d'aquesta ciutat amb l' olor del seu metro . És una curiosa mescla com de naftalina amb humitat que associo immediatament al suburbà de la ciutat de la llum. I només em faltava a mi ser un "freak" dels trens per relacionar definitivament aquesta sensació olfactiva com un dels trets que més identifico de París.
I en segon lloc, comentavem amb la Natalia (la meva novia, que viatjava amb mi) la diferència positiva que vam notar en l'ús que els parisins fan de l'espai públic. M'explicaré. A tot arreu on anavem - sobretot en parcs i grans places- tenies la sensació que els ciutadans de la capital francesa tenen molta més costum de baixar al carrer i compartir la via pública per a xerrar, passejar fer esport o muntar festes improvisades que nosaltres.
No dic que aquí no ho fem això, però crec que li donem un aire més com d'excepció al fet de passar part de la nostra vida a l'espai públic que són els carrers i places de la teva ciutat. Allà potser ni s'ho han de proposar d'atansar-s'hi per fer quelcom, simplement ja hi són allà.
Un parell d'exemples que ens van fer pensar en això són, primerament la quantitat d'usos que diferent gent feia del Parc de Luxembourg (als peus del Senat, prop del Quartier latin), on hi havia infrastructura per al gaudi de grans i petits, en forma de pistes de tennis, gronxadors, sorrals de petanca i terrenys de bàsquet, quioscos, miradors, barques...i quantitat de cadires com les de les Rambles de Canaletes, on la gent xerrava, feia la migdiada o jugava a escacs.
A més, cal assenyalar les improvisades concentracions de ballarins i ballarines que s'apleguen cap al vespre al llarg de la ribera del Sena al Jardin des Plantes. Centenars de persones s'acosten a aquest lloc, algú porta música en uns petits altaveus i enriute'n tu de Noche de Baile! Salsa, merengue i cha-cha-cha en una pista de ball improvisada per les nits d'estiu! Hi havia moltíssima gent ballant!I de totes les edats, des de joves que podrien estar en un macrobotellon fins a avis que es podrien estar avorrint com ostres a casa una nit d'agost.
Jo no se si seran els valors republicans i laics dels nostres veïns francesos, que els fan apreciar i portar una relació diferent amb la ciutat i l'espai públic. Segur que alguna cosa hi deuen tenir a veure, no? Però quan pensava això m'enrecordava d'una màxima que a vegades ennuncia el meu pare fent-se l'ideòleg: "Yo de mayor quiero ser francés". Jo una miqueta també.
