
"
Jaque al Rey" és l'expressió famosa que als escacs s'utilitzen per avisar el contrincant que el seu rei està en una posició d'amenaça. I així sembla que es trobi Joan Carles I quan la gent expressa el seu rebuig a la institució monàrquica cremant fotografies del sobirà.
Avuí mateix han imposat la multa de 2700€ a cadascun dels dos primers inculpats per delicte d'injuries greus a la corona, després d'haver-los jutjat a l'Audiència Nacional com a resultat de la crema de fotografies durant la darrera visita dels Reis a Girona el darrer mes d'octubre. I m' és estrany això de les injúries aplicat a una fotografia, ja que cremant una imatge no se si es pot considerar que manlleves l'honor d'una persona...això si, és un signe inequívoc del seu rebuig.
I heus aquí el problema de fons. La democràcia espanyola se sent còmoda sentint rebuigs cap a la figura del Rei? És tabú assenyalar que Joan Carles és al tron perquè Franco així ho va decidir? Ens posem nerviosos quan es qüestiona que un ciutadà no pugui mai accedir a exercir la direcció de l'Estat perquè hi ha un sistema hereditari en vigor que no permet celebrar eleccions sobre qui és el Cap de l'Estat?
A mi no m'agrada el Rei. Joan Carles és un tio que sembla afable i agraït (i qui no nedant en milions d'euros sense haver estat triat!), però la institució que representa la trobo fora de la democràcia i del temps. Igual que els dibuixants de El Jueves amb els Prínceps d'Astúries, els que van cremar fotografies intentaven -crec- expressar un sentiment de clar rebuig cap a la institució reial, i la mateixa Constitució que nomena el Rei també protegeix al seu article 20 la llibertat d'expressió com a dret fonamental prevalent.
Un cop més, EE.UU. amb el seu puny de ferro imperialista ens ha de donar una lliçó sobre tot plegat i sobre els punts forts del seu sistema polític intern. Ja sabeu que a vegades m'enmirallo amb certs detalls "de qualitat" de la superpotència, i en matèria de llibertat d'expressió van bastant avançats. Tal com deia el vocal del Consejo General del Poder Judicial Josep Alfons López Tena, "
ditxós el país on cremar la bandera és un dret protegit per la Constitució". Resulta que als EE.UU el Tribunal Suprem ha assenyalat en diverses ocasions que la crítica i el rebuig als símbols que encarnen el poder i la nació constitueix un dret de cadascun dels nordamericans emparat per la seva Constitució. Allà la possibilitat d'emetre lliurement judicis de desaprovació contra els màxims poders de l'Estat ho entenen com un element cabdal de la democràcia.
A vegades la "pose" il·lustrada de la Vella Europa em dona que pensar, la veritat...