16.10.08
Against humanity (II): I ara nosaltres!
Avui s'han desfet una mica més les actituds generalitzades de "xiular i mirar cap a una altra banda" que durant temps ens ha fet veure com era possible l'aplicació d' un sistema de dret basat en la democràcia i sostingut pels pilars dels Drets Humans a causes estrangeres, però no a la pitjor matança espanyola de la història. El Jutge Baltasar Garzón desfà avui l'obscur "punt final", un punt final que no aconseguí tancar ni tant sols amb cauterització les ferides de l'ànima d'aquells qui van haver de patir que se'ls arranqués un esser estimat del seu costat durant la Guerra Civil.
La valentia amb que part de la judicatura espanyola paulatinament ha entès el deure d'aplicar el principi de jurisdicció universal a les causes penals que ataquen en bloc -per magnitud, barbaritat i despreci- a tota la familia humana durant els conflictes armats ha aconseguit que l'Audiència Nacional espanyola cridés a declarar a implicats en alguns dels episodis més lamentables de l'existència humana ( la tortura sistemàtica a la Escola de Mecànica de l'Armada durant la dictadura argentina, la repressió xinesa a Tibet, la dictadura xilena amb Augusto Pinochet -fent-se el malalt a Londres-...).
Lamentablement, els Convenis de Ginebra (de 1949), que sembraben les llavors de l'humanisme i l'internacionalisme fet llei mundial per a recollir els fruits a principis dels anys noranta amb els primers tribunals "ad hoc" veritablement internacionals , van promulgar-se després del desatre de 1936-1939. Suposo que, per això, hem tardat una mica més, si es podia. Però resulta que anteriorment ja existien alguns Convenis signats per Espanya a principis del s.XX i entorn la Primera Guerra Mundial, que ja comprometien l'Estat a caminar per la pista dels Drets de l'Home...pista poc trepitjada durant la Guerra Civil espanyola.
Avui Garzón ha emès un auto en el que reconeix la competència per jutjar la desaparició de persones durant la Guerra Civil, i que havent indicis suficients per considerar els actes encausats un tipus penal incardinat a l'article 670bis del Codi Penal, podrien haver-se comès (es van cometre, com tots sabem, però serem tant demòcrates que presumirem fins i tot la inocència que ells -aquells- van arrebatar a tort i a dret) crims contra la comunitat internacional, i més concretament, crims contra la humanitat.
Els crims contra la humanitat tenen una peculiaritat al nostre sistema -i a d'altres-: no prescriuen MAI. El temps s'atura per si algú, algun dia, en algun lloc, té el valor suficient per rescabalar la familia humana tot impulsant un procés per fer Justícia amb majuscules. Per tancar ferides d'una vegada per totes i no en fals. Per ajudar-nos a creixer com a societat local i com a comunitat global. Avuí, en 2008, en l'any del 60è aniversari de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans, no m'imagino millor regal per mirar al futur amb optimisme.
Avui el mon és una mica millor. Bona sort Garzón!
La valentia amb que part de la judicatura espanyola paulatinament ha entès el deure d'aplicar el principi de jurisdicció universal a les causes penals que ataquen en bloc -per magnitud, barbaritat i despreci- a tota la familia humana durant els conflictes armats ha aconseguit que l'Audiència Nacional espanyola cridés a declarar a implicats en alguns dels episodis més lamentables de l'existència humana ( la tortura sistemàtica a la Escola de Mecànica de l'Armada durant la dictadura argentina, la repressió xinesa a Tibet, la dictadura xilena amb Augusto Pinochet -fent-se el malalt a Londres-...).
Lamentablement, els Convenis de Ginebra (de 1949), que sembraben les llavors de l'humanisme i l'internacionalisme fet llei mundial per a recollir els fruits a principis dels anys noranta amb els primers tribunals "ad hoc" veritablement internacionals , van promulgar-se després del desatre de 1936-1939. Suposo que, per això, hem tardat una mica més, si es podia. Però resulta que anteriorment ja existien alguns Convenis signats per Espanya a principis del s.XX i entorn la Primera Guerra Mundial, que ja comprometien l'Estat a caminar per la pista dels Drets de l'Home...pista poc trepitjada durant la Guerra Civil espanyola.
Avui Garzón ha emès un auto en el que reconeix la competència per jutjar la desaparició de persones durant la Guerra Civil, i que havent indicis suficients per considerar els actes encausats un tipus penal incardinat a l'article 670bis del Codi Penal, podrien haver-se comès (es van cometre, com tots sabem, però serem tant demòcrates que presumirem fins i tot la inocència que ells -aquells- van arrebatar a tort i a dret) crims contra la comunitat internacional, i més concretament, crims contra la humanitat.
Els crims contra la humanitat tenen una peculiaritat al nostre sistema -i a d'altres-: no prescriuen MAI. El temps s'atura per si algú, algun dia, en algun lloc, té el valor suficient per rescabalar la familia humana tot impulsant un procés per fer Justícia amb majuscules. Per tancar ferides d'una vegada per totes i no en fals. Per ajudar-nos a creixer com a societat local i com a comunitat global. Avuí, en 2008, en l'any del 60è aniversari de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans, no m'imagino millor regal per mirar al futur amb optimisme.
Avui el mon és una mica millor. Bona sort Garzón!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
