paciència i rigor

Fa dies (quatre, de fet) que hi dono voltes. Tothom es deu haver llançat en tromba a les seves bitàcoles a opinar de manera apassionada sobre la publicació de la resolució ("fallo") de la sentència conseqüència del recurs d'inconstitucionalitat presentat en contra de l'Estatut de Catalunya. I jo no.

Estic fent un esforç de contenció i reflexió, perquè en una atmòsfera en la que estic sentit diverses barbaritats i, per altra banda, tinc la impressió que d'un moment a l'altre la sentència serà objecte de debat fins i tot a "Sálvame Deluxe", tinc ganes de fer un exercici rigorós. Això ho faré, primer, llegint la sentència quan surti (el "fallo" és només la conseqüència resumida, els fonaments jurídics sobre els quals es sustenta són igual o més importants), i només després, escrivint en el blog.

Així que si algú es preguntava "que raro que aquest paio no digui res en un blog que parla normalment de justícia, tutela judicial dels drets humans i coses amb pinta constitucional" quan ha esclatat l'afer constitucional "a la porta de casa" -com qui diu-, que no es preocupi. Que la setmana que ve ho trec del forn.