"Mamá, salgo en la portada del web del ayuntamiento de Caldes!"

www.caldesdemontbui.cat> "D'acord amb la voluntat de l'Ajuntament de dinamitzar social i culturalment Caldes de Montbui, els propers dies 16, 17 i 18 de novembre la vila termal es convertirà en l'escenari del 2n. Congrés d'Acció Escolta de Catalunya. Durant dos dies i mig diversos espais calderins acolliran les activitats adreçades als més de 600 joves que visitaran la vila en motiu d'aquesta trobada que porta per lema "L'escoltisme laic i progressista en acció!".Aquesta és la iniciativa que dilluns a la tarda van presentar en roda de premsa l'alcalde Jordi Solé, la regidora de Joventut Montse Grau i el vicepresident d'Acció Escolta de Catalunya Miquel López".
>llegir notícia sencera al web de l'Aj.de Caldes

"Jaque al Rey"

"Jaque al Rey" és l'expressió famosa que als escacs s'utilitzen per avisar el contrincant que el seu rei està en una posició d'amenaça. I així sembla que es trobi Joan Carles I quan la gent expressa el seu rebuig a la institució monàrquica cremant fotografies del sobirà.

Avuí mateix han imposat la multa de 2700€ a cadascun dels dos primers inculpats per delicte d'injuries greus a la corona, després d'haver-los jutjat a l'Audiència Nacional com a resultat de la crema de fotografies durant la darrera visita dels Reis a Girona el darrer mes d'octubre. I m' és estrany això de les injúries aplicat a una fotografia, ja que cremant una imatge no se si es pot considerar que manlleves l'honor d'una persona...això si, és un signe inequívoc del seu rebuig.

I heus aquí el problema de fons. La democràcia espanyola se sent còmoda sentint rebuigs cap a la figura del Rei? És tabú assenyalar que Joan Carles és al tron perquè Franco així ho va decidir? Ens posem nerviosos quan es qüestiona que un ciutadà no pugui mai accedir a exercir la direcció de l'Estat perquè hi ha un sistema hereditari en vigor que no permet celebrar eleccions sobre qui és el Cap de l'Estat?

A mi no m'agrada el Rei. Joan Carles és un tio que sembla afable i agraït (i qui no nedant en milions d'euros sense haver estat triat!), però la institució que representa la trobo fora de la democràcia i del temps. Igual que els dibuixants de El Jueves amb els Prínceps d'Astúries, els que van cremar fotografies intentaven -crec- expressar un sentiment de clar rebuig cap a la institució reial, i la mateixa Constitució que nomena el Rei també protegeix al seu article 20 la llibertat d'expressió com a dret fonamental prevalent.

Un cop més, EE.UU. amb el seu puny de ferro imperialista ens ha de donar una lliçó sobre tot plegat i sobre els punts forts del seu sistema polític intern. Ja sabeu que a vegades m'enmirallo amb certs detalls "de qualitat" de la superpotència, i en matèria de llibertat d'expressió van bastant avançats. Tal com deia el vocal del Consejo General del Poder Judicial Josep Alfons López Tena, "ditxós el país on cremar la bandera és un dret protegit per la Constitució". Resulta que als EE.UU el Tribunal Suprem ha assenyalat en diverses ocasions que la crítica i el rebuig als símbols que encarnen el poder i la nació constitueix un dret de cadascun dels nordamericans emparat per la seva Constitució. Allà la possibilitat d'emetre lliurement judicis de desaprovació contra els màxims poders de l'Estat ho entenen com un element cabdal de la democràcia.

A vegades la "pose" il·lustrada de la Vella Europa em dona que pensar, la veritat...

Perdent vots útils

Feia ja un temps que m'havia dit a mi mateix que a les properes Eleccions al Congrés de Diputats faria un vot útil com una casa. Si quelcom m'importa i desitjo de veritat per a la propera legislatura a nivell estatal és que s'assentin a les bancades del Congrés quants menys representants del PP millor. Tal com han anat aquests darrers temps polítics, amb un primer partit de l'oposició totalment desmadrat i entossudit a inocular por, mentida, fracàs en el procés de pau i "barriobajerismo" a dojo, és el millor que crec puc fer amb el meu vot.

Ara bé, torno del Jamboree (allà al Regne Unit), i després de 20 dies aillat del que passa per aquí, em trobo amb una Barcelona plena de generadors elèctrics d'emergència per les voreres, la meitat de les línies de rodalies potes enlaire (com dirien els economistes, això és notícia només per ser un canvi de "grau", és a dir, el que venia passant però ja "a lo bestia"), Ferraz obstacultizant un tripartit navarrés perquè diu que a la resta de l'Estat "nos salen las cuentas" i l'autopista AP7 assistint al moment històric d'aixecada de barreres de peatges per embussos de 60 km.

Ull amb el caciquisme centralista, amic Zapatero. Com no solucioni de veritat el caos de l'extra-radi madrileny li fugirà el vot útil. Com no mantingui callat al sr. Guerra dient que el problema és que Catalunya és massa pròspera i per això té problemes, ho tindrà fotut. I com segueixi permetent que la Ministra de Foment vingui a Catalunya a vacilar-nos a tots, malament rai. Cessi-la ja, que això s'enfonsa, i comenci a conrear d'una vegada el vot útil, que li queden 8 mesos i els del davant són més disciplinats en vot que els seus. Els que estem disposats a "votar útil" no ens quedarà més que "tornar a casa" com se'ns inflin. I així no guanyarà.

Del Jamboree

He aterrat. Fa 48h que ja no esmorzo bacon, ou, salsitxes, tomaquet i hash browns. I n'anaven 20 dies seguits! He tornat del Jamboree. La major trobada de la història de l'escoltisme, que coincidia a més amb la data assenyalada dels 100 anys des del primer campament escolta (01/08/1907, a Brownsea, on BP es va emportar a uns 20 nois de campaments) ha estat realment multitudinària.

Hem creat una ciutat per a 40.000 persones vingudes d'arreu del planeta, hem ofert 10 dies de programa per a desenes de milers de participants i una logística impressionant amb escenaris, supermecats, hospitals, flotes d'autocars, ciber-cafés... Els participants s'han apropat en primera persona a diferents maneres de fer, a múltiples visons sobre la realitat, a tradicions i manifestacions culturals diverses, a informació i èines per reflexionar sobre l'estat del planeta...I també han palpat, han percebut dirèctament els punts en comú que, per sobre de les singularitats pròpies i enriquidores de cadascú, compartim 28 milions d'escoltes.

A un Jamboree, un infant o jove descobreix amb la boca oberta i fregant-se els ulls com les xifres-propaganda que usem constantment des de qualsevol punt de l'scoutestablishment son ben certes. Davant dels seus ulls descobreix que hi ha milers d'altres joves compartint una acampada. Que hi ha escoltes a Brasil, a Uganda o Taiwan. Milers de joves que, com ell i els 500 milions de persones que l'han precedit, són o han estat escoltes. 500 milions de promeses recitades per crear un món millor...I ell o ella forma part. És co-protagonista de la major xarxa juvenil organitzada arreu del món!

Sentiments inmediats post-WSJ: Esgotament. Físic i mental. Després d'escriure aquestes ratlles, no vull saber res més d'escoltisme en 7 dies com a mínim (se que 7 dies pot sonar a poc, però pels picapedrers de l'escoltisme deu n'hi do!). I és que hem treballat com bèsties. De fet comentava un dels meus companys al WSJ que era curiós com a la seva feina no treballaria ni la meitat d'hores seguides, amb una entrega molt per sota i, evidentment, amb un sou a canvi. Potser sí que es veritat que militar i treballar són coses diferents, per desgràcia de la Pinya i la Calers...;o).

Bé, la qüestió és que per molt que ara volguem desconnectar radicalment a l'equip de coordinació de les World Villages (una de les zones del programa del Jamboree, projecte en el que hem treballat des de fa 15 mesos per a crear una mena de gran fira en la que cada organització escolta nacional donés a coneixer les tradicions, cultura, gastronomia, escoltisme, jocs, artesanía, etc. del seu país), també reconeixiem abans de despedir-nos amb els companys que "en aproximàdament 30 dies començarem a anyorar-ho, tot plegat". I és que ha estat una experiència intensa. Per suposat, també una formació inmillorable.


Ajudar a fer possible un Jamboree des de l'organització et deixa un doble regust. Per una banda, un "merda, tant de bo tingués menys de 18 i pogués venir com a participant". Ja que, si bé per a tu no és l'experiència més impressionant de la teva vida, per a la majoria d'ells si que ho ha estat, i en certa mesura els enveges. Però per altra banda, et recomforta pensar que aquest sentiment el fan possibles milers de persones que, com tu, fa temps van enredar-se amb un projecte que sonava a somni ("l'esdeveniment escolta més gran, més important, més multitudinari de la història"...) i que s'ha fet realitat. No és una recompensa o satisfacció inmediata com la dels participants. És més abstracta i elaborada. Però és el que hi ha! Al cap i a la fi, l'escoltisme és per ells!

Llarga vida a l'escoltisme, i ja soc aquí de nou!

Llop per l'home

Sobre la creació de l'Estat modern, deia un filosof polític (Hobbes? el primer curs de ciències polítiques comença a quedar-me lluny ja...) que donat que l' "home és un llop per l'home" i es troba en una continua situació de "tots contra tots", creixents grups d'individus s'adonen que valdria més garantir la pròpia seguretat i llibertat i generar un contracte social que fes a tots renunciar al seu dret de defensa i coacció a favor d'un tercer, que oferís a tots calma i seguretat.

Aquest tercer, anomenat República (i crec recordar que al llibre on Hobbes exposava la seva teoria era simbolitzada pel monstre mitològic Leviatan), atresorava el monopoli del poder de la força, que no era més que l'acumulació de les renuncies que cada ciutadà feia a fer us de la violència individual, creant-se així el poder de l'Estat, únic usuari legítim de la violència en la comunitat política.

Dos exemples d'última hora ens fan revisar totes aquestes teories en els que l'absència o l'abús d'aquest monopoli de la força es converteix en notícia. Tant la matança de Virginia Tech University com el darrer afer de les càmeres ocultes a la Comissaria dels Mossos al barri de Les Corts de Barcelona són exemples que ens poden portar a recordar la teoria política del contracte social i el famós Leviatán.

Comencem per la cosa més propera. El cas dels Mossos a la comissaria central de Barcelona ens porta per la via dels límits de l'abús d'aquest monopoli de la força. L'Estat, encarnat aquí pels agents de policia, és com deiem l'única "persona" legitimada a usar la coacció (enviant-nos a la presó, detenint-nos o obligant-nos a compareixer davant un jutge); obviament, però, l'ús no és il·limitat, ja que té l'únic objectiu d'assegurar l'acompliment de les normes que regeixen a la comunitat política i que els individus han de seguir com a part del "pacte" social. Al respecte, em sembla bé que l'administració usi càmeres ocultes o faci qualsevol altra cosa per tal que els ciutadans que momentàniament se'ls retalla els seus drets fonamentals siguin tractats amb cura suprema per l'Estat. Si hi ha indicis raonables que això no passa, cal actuar.

Per cert, que diverses organitzacions com Amnistía Internacional ja han celebrat l'actuació del Departament de Joan Saura, i els Sindicats de policia cal que recordin que com a funcionaris de l'administració tenen una submissió a l'administració molt més severa que la resta d'administrats.

-

L'ús, gestió i abús del monopoli de la força també està en l'arrel del que va passar la setmana passada a Virginia. L'universitat politècnica d'aquest Estat va patir la matança d'un trastornat, que va obrir foc sobre més de 60 persones, matant-ne més de 30. Sota el dret a l'autodefensa de la pròpia casa que el poble dels Estats Units d'Amèrica i el seu Tribunal Suprem han defensat en les seves lleis, els EE.UU són un país on hi ha 300 milions de persones i més de 200 milions d'armes de foc. Sí, 1 arma per cada 1,5 ciutadans, de mitjana.

-

Cal que la reflexió arribi més lluny de si la gestió concreta de l'emergència va ser més o menys adequada. De com no s'havia fet res per vigilar a un individu que pel que sembla donava mostres de estar "grillat". El que cal que ens plantegem és que fa un poble armat fins les dents. Com poden els vilatans d'un poble anar al seu Wal-Mart (=Carrefour a l'americana) de torn i agafar una barra de pa, el diari, i una escopeta retallada d'oferta. De com personal tant "il"lustre" com Charlton Heston i la seva NRA (L'associació nacional del rifle) pot tenir tanta influència en els legisladors americans, o de perquè cada curt temps sorgeix un nou episodi de l'estil Bowling for Columbine.

-

Inclús el "somni americà" pot fer-se saltar pels aires quan un home s'oblida del pacte que ha fet amb la resta per tal de no pendre's la justícia pel seu compte. El contracte social que allunya al "llop" que tots portem a dins de sortir a l'agora pública i fer insostenible la convivència comunitària és dificil d'acomplir-lo amb mitjans per matar al veí tant a prop. Pensarà el legislador i el ciutadà americà sobre tot plegat? Veurà més enllà de l'immediatesa de la tragèdia?

Ens trobem a 20 minuts que comenci una "mani" a Madrid. I danvant tant "barullo", res millor

que la contundència corrosiva de "El Roto"...Talment és com si aquell estès resucitant per moments...

Ya estan aquííí...

Doncs sí, ja estan aquí...espero. Després de 2 mesos justs d'inactivitat "bloggaire" de mickylopez.blogspot.com, em torno a posar les piles amb aquesta bitàcola de temes diversos i cabòries variades d'un servidor. La veritat és que ha estat mala època per tenir aquesta finestra tancada, per la de coses que han passat en política. Des de la ruptura de l'"alto el foc permanent" d'ETA, passant pel bodevil De Juana Chaos, sense obviar les barbaritats que s'han vertit per la boca de Mariano Rajoy des de la tribuna del Congrés dels Diputats... Conclusió: els examens m'han fet perdre tot aquest material digne de comentari...Ara, però, passat el periode de febrer, tornem a posar les entrades en marxa.