Símbols

Un 11-S és un dia de molts símbols. La Diada en treu a relluir un munt penjats de balcons, davant monuments o entorn a alguna tomba. L'11 de setembre de 1714, el protagonista pòstum de la festa avuí i guerra llavors (Rafael de Casanova, el moianès-heroi nacional) ja en treia un per sobre la muralla de Barcelona. El Conseller en Cap ataviat amb l'estandart de Santa Eulàlia -patrona comtal genuina i premerceriana -, feia en un últim intent de salvar la ciutat el que la tradició manava (en cas de greu perill i només llavors, enarbolar la bandera de la patrona) tot animant els seus companys a no defallir. Un veritable símbol que s'ha instal·lat en l'imaginari col·lectiu d'un poble i que avuí recordem oferint flors al monument d'aquell Conseller en Cap.

Per si no fos prou -i malauradament-, els 11-S s'han carregat ja fa un lustre de molt més simbolísme i record. Aquesta data de finals d'estiu acull a més de la Diada i els "aniversaris" de l'assalt militar de Pinochet al Palacio de la Moneda per fer un cop d'Estat a Xile, l'efemèride dels atemptats terroristes a les Torres Bessones de la ciutat de Nova York i altres punts dels Estats Units. El fluxe mediàtic que gira entorn a aquell episodi és gegantí, i un cop més les CNNs i les FoxNews -més aquesta que aquella- repeteixen les seqüències dantesques d'aquella operació criminal.

Com el nostre Conseller en Cap de 1714 però una mica més cowboy i força menys avessat a respectar els drets fonamentals, el President dels United George W. Bush intenta mostrar davant dels ciutadans algun símbol que els faci seguir units, recolzant el seu lideratge per intentar vencer. El seu estandart no duu pas els emblemes patronals de Barcelona, sino conceptes sortits de la maquinària de Parides NeoCon, S.A, una maquinària de generar simpleses, estereotips i sil·logísmes de nen de P3 perillosíssims. La War on Terror del nostre vaquer texà és El símbol. Símbol i clau d'accés a poderoses prerrogatives coercitives contra els que no l'ajudin a subjectar el màstil d'aquesta bandera de croat que passeja pel món com una majorette analfabeta.

Una part dels EUA el segueix. Reconeixem-ho, el President té seguidors. Però quan se'm passa pel cap que hi ha molts milions d'electors que l'han votat amb els ulls tancats, automàticament el meu cervell em recorda compensatòriament que hi ha Una Altra Nordamèrica. Una societat que no vol posar-se en processó darrera aquests nous identificadors que el Partit Republicà intenta fomentar. Una societat que estima uns símbols ben diferents, i que els intenta mostrar i protegir de l'embestida conservadora amb fets com la Sentència de la Jutge Federal Diggs Taylor, promoguda per l'American Civil Liberties Union i adoptada per a declarar i·llegals les pràctiques del programa d'espionatge indiscriminat i sense pre-autorització judicial d'una de les agències del govern Bush.

Una Amèrica que no enten perquè es creen nous conceptes per impulsar la nació en pro d'un ideal comú, quan ja n'hi havien. La declaració dels drets humans, la convenció de Ginebra o el mateix Bill of Rights de la Constitució americana poden semblar poc més que grandiloqüents declaracions d'intencions, però a l'hora d'agitar-los a la manera de banderes de Santa Eulàlia, no hi ha color. Són símbols mundials d'entesa i també clar posicionament antiterrorista versus veritables ariets de guerra que fan saltar pels aires la llibertat del binomi llibertat-seguretat.

Així doncs, Bush va sortir ahir per la tele en primetime a arengar la nació fent de particular majorette. Les frases fetes de We will prevail i totes aquestes "mandangues" les feia tot defensant l'encert de renunciar a creixents porcions de llibertat i drets per estimular la War on Terror . I segurament la gent sensata pensava que "res més lluny" d'això és el que s'havia de fer per plantar cara al crim; que poc més que de crida per a nous suïcides serviria el discurset si el paio anava agitant símbols tan equivocats, tan xulescs.

Un altre 11-S ha passat. Un any més, des de molts sectors progressistes es formula el desig que el govern dels EUA retorni al camp del multilateralisme, de la serena assumció de responsabilitats i dels símbols que l'han fet un gran país. Una vegada més es resta un any al comput dels que li queden a Bush per marxar, i ja en queden menys. Tan de bo les eleccions legislatives de novembre es converteixin en un potent missatge, en un símbol per a l'Administració del que val i el que no val. I tan de bo aquests comicis ho posin més dificil al President dels Estats Units i els seus amics.

La "War on Terror" del nostre vaquer texà és El símbol. Símbol i clau d'accés a poderoses prerrogatives coercitives contra els que no l'ajudin a subjectar el màstil d'aquesta bandera de croat que passeja pel món com una majorette analfabeta.