reflexions d'estiu (I): Que vivan los pueblos

Passejava l'altre dia per les festes de Sants amb un amic "mesetario-madril" amb el que m'uneix el món escolta en general -i federal en particular-, quan vam destapar l'ampolla dels típics tòpics de pont aeri (la de sangria feia estona que era oberta). Ell "rajava" de Barcelona, com a bon "mesetario" (que en el fons -ho se-, es queda embobat amb la fauna i flora barcelonina fins el punt que parla català en la intimitat), i jo li tornava la invitació al joc dient barbaritats sobre Madrid.

La competició va anar degradant fins a establir un debat entorn a quina de les dues ciutats tenia el deshonor de tenir una atmòsfera més de poble. I com tothom sap, "Madrid es un pueblo de 3 millones de habitantes". La veritat es que l'ambient genuí de gran vil·la que -crec- té la capital de les Espanyes, en el moment de la discusió etílica, va ser superat pel decorat de la nostra conversa, que va proporcionar l'argument guanyador a l'amic.

Girant-se mirant totes les banderoletes de les Festes de Sants penajdes dels edificis baixos, amb el "chumba chumba" de l'orquestra de fil musical i amb les files de cadires de gent prenent la fresca com a espectadors, el messetari amic digué, un xic ja borratxo: "Pero tu has visto esto?, que vais de metropolis europea y luego montais verbenas? Esto si que es un pueblo!".

I a part d'encadenar diversos conceptes divertits en una mateixa frase que em van fer força gràcia ("Barcelona va de metrópolis europea", "verbena"...), en aquell moment jo també vaig estar d'acord. I és que (hi ara ve aquí la moraleja "amb pinces" de l'escrit), les Festes de Sants són les festes d'un poble: populars i pacífiques, cutres i divertides i plenes de gent però sense onades de personal que massifiquen la juerga fins al límit. Tot i ser les de Gràcia la niña bonita de les festes estiuenques de BCN, crec que a Sants es respira un ambient més genuí d'un bon "sarau" de poble. Visca les Festes de Sants i que vivan los pueblos!