Em trobo desempolvant aquesta vella eina per a fer una reflexió entorn a l'actualitat a Euskadi. Resulta que ahir al migdia Patxi López va quedar plenament investit com a nou lehendakari del govern basc. I resulta també que sota l'arbre de Gernika, el roure que creix a la vora de la Casa de Juntes del mateix municipi i que simbolitza les llibertats comunitàries d'un poble, no es va jurar el càrrec a la manera que venen fent els lehendakaris des de temps enrera.
Resulta que el senyor López ahir va negar-se a usar la fórmula que, per tradició, s'havia usat. Comença aquesta fórmula històrica amb les paraules tradicionals "Jaungoikoaren aurrean apalik", que vindria a ser una cosa així com "Humiliat davant Déu". Fins i tot diverses veus s'alcen dient que, en realitat, aquesta frase s'ajusta millor a "Humil davant Déu...".
Davant el poble d'Euskadi, es davant qui hom s'ha de mostrar humil. Davant ningú més. La makila o bastó l'entrega sagradament la comunitat política basca a un conciutadà, no l'entrega ningú més. I no hi ha acte més sagrat que el que representa que una unió d'homes i dones lliures cedeixin part de la seva sobirania personal per intentar gestionar la vida a la polis en armonia i en recerca de la felicitat.
Ni arguments directament horteres com "Els ministres espanyols juren davant un crucifix" (això també cal anar repensant-ho) o "Obama va jurar sobre una Bíblia" faran tenir raó als qui s'escandalitzen per no respectar la tradició (com si això fos un argument vàlid!).
Mostrar-se humiliats? Davant ningú. Mostrar-se humils, servidors i conscients de ser deutors d'un poder que no es posseeix sinó en cessió temporal? davant la República de Ciutadans i davant de ningú més.
Resulta que el senyor López ahir va negar-se a usar la fórmula que, per tradició, s'havia usat. Comença aquesta fórmula històrica amb les paraules tradicionals "Jaungoikoaren aurrean apalik", que vindria a ser una cosa així com "Humiliat davant Déu". Fins i tot diverses veus s'alcen dient que, en realitat, aquesta frase s'ajusta millor a "Humil davant Déu...".
Davant el poble d'Euskadi, es davant qui hom s'ha de mostrar humil. Davant ningú més. La makila o bastó l'entrega sagradament la comunitat política basca a un conciutadà, no l'entrega ningú més. I no hi ha acte més sagrat que el que representa que una unió d'homes i dones lliures cedeixin part de la seva sobirania personal per intentar gestionar la vida a la polis en armonia i en recerca de la felicitat.
Ni arguments directament horteres com "Els ministres espanyols juren davant un crucifix" (això també cal anar repensant-ho) o "Obama va jurar sobre una Bíblia" faran tenir raó als qui s'escandalitzen per no respectar la tradició (com si això fos un argument vàlid!).
Mostrar-se humiliats? Davant ningú. Mostrar-se humils, servidors i conscients de ser deutors d'un poder que no es posseeix sinó en cessió temporal? davant la República de Ciutadans i davant de ningú més.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario