En el periode de gran sorgiment del multilateralisme que va seguir la fi de les atrocitats de la II Guerra Mundial, es va plantar la llavor d'una idea que floreix avui en dia: la necessitat i obligació moral de donar protecció al bé jurídic de la "comunitat internacional" i la instrumentació de la seva defensa a través dels tipus penals coneguts com "Crims contra la comunitat internacional", entre els que es troben els crims contra la humanitat.
El sol record momentani de noms com "Auschwitz-Birkenau", "Pol Pot" o icones similars de l'horror més vil ens posen la pell de gallina, i han facilitat el consens que hi ha comportaments, actituts i accions que superen la criminalitat circumscrita a un Estat. Quan algú té la voluntat i inicia un procés per tal d'exterminar en massa ètnies , col·lectius polítics, gèneres, pràcticants d'una religió, etc, no només es violenta la coexistència pacífica (i la Llei, si el lloc té una noció de Justícia elemental) dels habitants del país on és dona lloc l'atrocitat. La comunitat global ha arribat al consens que aquestes accions són tan absolutament brutals i allunyades de la més mínima noció d'humanitat que violen en bloc la pau i la seguretat de tots els habitants del planeta, és tracta d'ofenses criminals contra tota la família humana i per tant, són accions que mereixen instruments jurídics especials.
Fa 20 dies, aquests instruments jurídics van culminar una nova fita en un camí iniciat fa temps . Davant el que la Comunitat Internacional intuïa -amb bons indicis- un inici de massacre humana als Balcans, en 1993 el Consell de Seguretat de Nacions Unides va articular una mesura d'emergència invocant la clau de volta del capítol VII de la Carta de Nacions Unides: establir un tribunal ad hoc que dirimís les responsabilitats d'aquells que suposadament emprenguessin accions contra el Dret Internacional Humanitari a la guerra dels Balcans.
I en aquella guerra, alguns van anar molt més enllà del Dret (com, malauradament, en la majoria de conflictes armats). En aquella guerra, alguns van baixar als soterranis de la moral i la dignitat humana a agafar una nova icona d'horror per posar-la al prestatge dels capítols més lamentables de la història. Una nova paraula d'aquelles que gela. Srebrenica.
Srebrenica va ser l'episodi criminal contra la humanitat més greu que el continent europeu va viure des que als anys quaranta els nazis tancaven persones en càmares de gas i forns industrials. Va ser una orgia genocida. Una matança de més de 8000 musulmans promoguda per uns folls que, acabat el conflicte, la terra se'ls va empassar i van desapareixer. Un capítol per oblidar per la inoperància d'uns Cascs Blaus lligats de mans i peus. Un desastre humanitari.
Però pacient, carregat de llum i raó, preparat per a fer Justícia a través del Dret, un Tribunal esperava. La recent creada ICTY de 1993 (International Criminal Tribunal for the Former Yugoslavia, que per cert, no és el mateix que el Tribunal Penal Internacional, amics periodistes), va anar teixint la seva xarxa de dret humanitari, i un missatge va ser enviat als quatre vents: ningú pot amagar-se, ningú pot escapar de retre comptes a la comunitat internacional quan se sospita que ha inflingit un horror d'aquesta magnitut.
Primer van ser els Milosevic, Ratko Mladic, Ante Gotovina...Tots van anar caient en les mans del Tribunal. I ara ell. La peça cabdal que va organitzar aquell desastre de Srebrenica. Una persona sospitosa de ser culpable de tantes atrocitats que s'havia convertit (la seva captura) en condició sine qua non per seguir les converses de pre-adhesió entre Sèrbia i l'UE. Radovan Karadzic.
El 20 de juliol va ser, doncs, quan aquest esforç multilateral per a fer respectar les nocions més mínimes d'humanitat a tot arreu va fer una passa més. Karadzic ja dorm a la presó de l'ICTY a prop de L'Haia preparant la seva defensa. I s'ha de celebrar. Perquè ningú pot estar per sobre de la Llei. Menys ho pot estar l'Estat. I menys es pot estar per sobre del Dret internacional Huumanitari i de les mínimes regles del joc que permeten encarar un futur d'unitat mundial i fraternitat universal. Certes accions cauen per sota d'aquest marge d'humanitat, i és llavors quan més hem d'aplicar els pactes -juridificats- que permeten seguir existint a la dignitat humana malgrat els pesi als amants de l'unilateralisme.
El sol record momentani de noms com "Auschwitz-Birkenau", "Pol Pot" o icones similars de l'horror més vil ens posen la pell de gallina, i han facilitat el consens que hi ha comportaments, actituts i accions que superen la criminalitat circumscrita a un Estat. Quan algú té la voluntat i inicia un procés per tal d'exterminar en massa ètnies , col·lectius polítics, gèneres, pràcticants d'una religió, etc, no només es violenta la coexistència pacífica (i la Llei, si el lloc té una noció de Justícia elemental) dels habitants del país on és dona lloc l'atrocitat. La comunitat global ha arribat al consens que aquestes accions són tan absolutament brutals i allunyades de la més mínima noció d'humanitat que violen en bloc la pau i la seguretat de tots els habitants del planeta, és tracta d'ofenses criminals contra tota la família humana i per tant, són accions que mereixen instruments jurídics especials.
Fa 20 dies, aquests instruments jurídics van culminar una nova fita en un camí iniciat fa temps . Davant el que la Comunitat Internacional intuïa -amb bons indicis- un inici de massacre humana als Balcans, en 1993 el Consell de Seguretat de Nacions Unides va articular una mesura d'emergència invocant la clau de volta del capítol VII de la Carta de Nacions Unides: establir un tribunal ad hoc que dirimís les responsabilitats d'aquells que suposadament emprenguessin accions contra el Dret Internacional Humanitari a la guerra dels Balcans.
I en aquella guerra, alguns van anar molt més enllà del Dret (com, malauradament, en la majoria de conflictes armats). En aquella guerra, alguns van baixar als soterranis de la moral i la dignitat humana a agafar una nova icona d'horror per posar-la al prestatge dels capítols més lamentables de la història. Una nova paraula d'aquelles que gela. Srebrenica.
Srebrenica va ser l'episodi criminal contra la humanitat més greu que el continent europeu va viure des que als anys quaranta els nazis tancaven persones en càmares de gas i forns industrials. Va ser una orgia genocida. Una matança de més de 8000 musulmans promoguda per uns folls que, acabat el conflicte, la terra se'ls va empassar i van desapareixer. Un capítol per oblidar per la inoperància d'uns Cascs Blaus lligats de mans i peus. Un desastre humanitari.
Però pacient, carregat de llum i raó, preparat per a fer Justícia a través del Dret, un Tribunal esperava. La recent creada ICTY de 1993 (International Criminal Tribunal for the Former Yugoslavia, que per cert, no és el mateix que el Tribunal Penal Internacional, amics periodistes), va anar teixint la seva xarxa de dret humanitari, i un missatge va ser enviat als quatre vents: ningú pot amagar-se, ningú pot escapar de retre comptes a la comunitat internacional quan se sospita que ha inflingit un horror d'aquesta magnitut.
Primer van ser els Milosevic, Ratko Mladic, Ante Gotovina...Tots van anar caient en les mans del Tribunal. I ara ell. La peça cabdal que va organitzar aquell desastre de Srebrenica. Una persona sospitosa de ser culpable de tantes atrocitats que s'havia convertit (la seva captura) en condició sine qua non per seguir les converses de pre-adhesió entre Sèrbia i l'UE. Radovan Karadzic.
El 20 de juliol va ser, doncs, quan aquest esforç multilateral per a fer respectar les nocions més mínimes d'humanitat a tot arreu va fer una passa més. Karadzic ja dorm a la presó de l'ICTY a prop de L'Haia preparant la seva defensa. I s'ha de celebrar. Perquè ningú pot estar per sobre de la Llei. Menys ho pot estar l'Estat. I menys es pot estar per sobre del Dret internacional Huumanitari i de les mínimes regles del joc que permeten encarar un futur d'unitat mundial i fraternitat universal. Certes accions cauen per sota d'aquest marge d'humanitat, i és llavors quan més hem d'aplicar els pactes -juridificats- que permeten seguir existint a la dignitat humana malgrat els pesi als amants de l'unilateralisme.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario