Caucus

"U ESE A!", "U ESE A!" que diria Homer Simpson... I és que -com ja sabeu- a vegades em meravello de la profunditat de les arrels del sistema democràtic nordamerica.

Més enllà de la seva vistosa -i irresponsable moltes vegades- política exterior per la qual els maldem cada dia, els Estats Units tenen unes normes del joc democràtic intern molt més potents que les nostres. I els Caucus són un poderós exemple. Ara que vivim en paral·lel un procés pre-electoral tant aquí com allà, hom s'adona de les diferències. Aquí, durant uns 2 mesos, uns senyors apareixeran dia sí i l'altre també, en un bombardeig constant mediàtic. Sense més, un dia arribarà la votació, el votant votarà, i "si te he visto, no me acuerdo" que en diuen.

Allà, res més oposat. Allà a cada partit no hi ha candidats predeterminats. Els membres dels partits que volen aspirar a la Presidència, hauran de passar per eleccions primàries, per les Convencions de cada Estat o, en el millor dels casos, pels màgics (a mi m'ho semblen) caucus.

Caucus vé d'un mot antic indi que significa "Reunió dels caps de la tribu". Són molt més que unes primàries. Són una superlativa festa de la democràcia, que entronca amb la tradició més il·luminada, progressista, folk i profunda de l'American Way of Life . En diverses dates de l'any en que s'ha de celebrar Elecció Presidencial (cada 4 anys, l'"Election Day" és el primer dimarts del mes de novembre), cada barri, poble o ciutat és decanta per un dels candidats del seu partit. Si ets un "votant registrat" del partit (t'hi pots fer fins 15 minuts abans que comenci el Caucus) tens dret a assistir a aquesta trobada al teu veinat, feta en escoles, centres cívics, esglesies, polisportius...

Al llarg de la vetllada, a cada Caucus els simpatitzants de cada pre-candidat s'agrupen per preferències, discuteixen entre ells els punts forts i dèbils, preparen el debat i trien d'entre tots els que els hi agrada un pre-candidat, un "delegat". Si el grup de suport a un candidat en aquella reunió és prou gran, aquest delegat obté el dret a una plaça en la Convenció de tot l'Estat, on s'ajuntarà amb d'altres delegats d'altres reunions veinals i faran suport al pre-candidat amb el que s'han compromés. De vegades, fins i tot dirèctament (sense convenció estatal) aniran a la Convenció Nacional en nom del seu veinat o districte, on els grans partits nominen (a finals d'estiu) el Candidat definitiu.

És molt gran. En temps d'apatia en la participació democràctica aquí per les nostres contrades, si poses la "tele" veus a ciutadans ben normals, a sales públiques, a places o a centres comunitaris, participant d'un debat amb els pre-candidats a president d'Estats Units del seu partit. Veus els polítics (TOTS! els de corbata i els que arriben a la reunió després d'hores treballant de caixera al Wall-Mart, per exemple) implicats vibrant amb cada decisió, i veus els candidats fent política d'alta intensitat, política del "porta a porta", del "parlar amb tothom", de "suar"...Potser que en prenguéssim bona nota, no?

Visca els caucus!