Del Jamboree

He aterrat. Fa 48h que ja no esmorzo bacon, ou, salsitxes, tomaquet i hash browns. I n'anaven 20 dies seguits! He tornat del Jamboree. La major trobada de la història de l'escoltisme, que coincidia a més amb la data assenyalada dels 100 anys des del primer campament escolta (01/08/1907, a Brownsea, on BP es va emportar a uns 20 nois de campaments) ha estat realment multitudinària.

Hem creat una ciutat per a 40.000 persones vingudes d'arreu del planeta, hem ofert 10 dies de programa per a desenes de milers de participants i una logística impressionant amb escenaris, supermecats, hospitals, flotes d'autocars, ciber-cafés... Els participants s'han apropat en primera persona a diferents maneres de fer, a múltiples visons sobre la realitat, a tradicions i manifestacions culturals diverses, a informació i èines per reflexionar sobre l'estat del planeta...I també han palpat, han percebut dirèctament els punts en comú que, per sobre de les singularitats pròpies i enriquidores de cadascú, compartim 28 milions d'escoltes.

A un Jamboree, un infant o jove descobreix amb la boca oberta i fregant-se els ulls com les xifres-propaganda que usem constantment des de qualsevol punt de l'scoutestablishment son ben certes. Davant dels seus ulls descobreix que hi ha milers d'altres joves compartint una acampada. Que hi ha escoltes a Brasil, a Uganda o Taiwan. Milers de joves que, com ell i els 500 milions de persones que l'han precedit, són o han estat escoltes. 500 milions de promeses recitades per crear un món millor...I ell o ella forma part. És co-protagonista de la major xarxa juvenil organitzada arreu del món!

Sentiments inmediats post-WSJ: Esgotament. Físic i mental. Després d'escriure aquestes ratlles, no vull saber res més d'escoltisme en 7 dies com a mínim (se que 7 dies pot sonar a poc, però pels picapedrers de l'escoltisme deu n'hi do!). I és que hem treballat com bèsties. De fet comentava un dels meus companys al WSJ que era curiós com a la seva feina no treballaria ni la meitat d'hores seguides, amb una entrega molt per sota i, evidentment, amb un sou a canvi. Potser sí que es veritat que militar i treballar són coses diferents, per desgràcia de la Pinya i la Calers...;o).

Bé, la qüestió és que per molt que ara volguem desconnectar radicalment a l'equip de coordinació de les World Villages (una de les zones del programa del Jamboree, projecte en el que hem treballat des de fa 15 mesos per a crear una mena de gran fira en la que cada organització escolta nacional donés a coneixer les tradicions, cultura, gastronomia, escoltisme, jocs, artesanía, etc. del seu país), també reconeixiem abans de despedir-nos amb els companys que "en aproximàdament 30 dies començarem a anyorar-ho, tot plegat". I és que ha estat una experiència intensa. Per suposat, també una formació inmillorable.


Ajudar a fer possible un Jamboree des de l'organització et deixa un doble regust. Per una banda, un "merda, tant de bo tingués menys de 18 i pogués venir com a participant". Ja que, si bé per a tu no és l'experiència més impressionant de la teva vida, per a la majoria d'ells si que ho ha estat, i en certa mesura els enveges. Però per altra banda, et recomforta pensar que aquest sentiment el fan possibles milers de persones que, com tu, fa temps van enredar-se amb un projecte que sonava a somni ("l'esdeveniment escolta més gran, més important, més multitudinari de la història"...) i que s'ha fet realitat. No és una recompensa o satisfacció inmediata com la dels participants. És més abstracta i elaborada. Però és el que hi ha! Al cap i a la fi, l'escoltisme és per ells!

Llarga vida a l'escoltisme, i ja soc aquí de nou!