Llop per l'home

Sobre la creació de l'Estat modern, deia un filosof polític (Hobbes? el primer curs de ciències polítiques comença a quedar-me lluny ja...) que donat que l' "home és un llop per l'home" i es troba en una continua situació de "tots contra tots", creixents grups d'individus s'adonen que valdria més garantir la pròpia seguretat i llibertat i generar un contracte social que fes a tots renunciar al seu dret de defensa i coacció a favor d'un tercer, que oferís a tots calma i seguretat.

Aquest tercer, anomenat República (i crec recordar que al llibre on Hobbes exposava la seva teoria era simbolitzada pel monstre mitològic Leviatan), atresorava el monopoli del poder de la força, que no era més que l'acumulació de les renuncies que cada ciutadà feia a fer us de la violència individual, creant-se així el poder de l'Estat, únic usuari legítim de la violència en la comunitat política.

Dos exemples d'última hora ens fan revisar totes aquestes teories en els que l'absència o l'abús d'aquest monopoli de la força es converteix en notícia. Tant la matança de Virginia Tech University com el darrer afer de les càmeres ocultes a la Comissaria dels Mossos al barri de Les Corts de Barcelona són exemples que ens poden portar a recordar la teoria política del contracte social i el famós Leviatán.

Comencem per la cosa més propera. El cas dels Mossos a la comissaria central de Barcelona ens porta per la via dels límits de l'abús d'aquest monopoli de la força. L'Estat, encarnat aquí pels agents de policia, és com deiem l'única "persona" legitimada a usar la coacció (enviant-nos a la presó, detenint-nos o obligant-nos a compareixer davant un jutge); obviament, però, l'ús no és il·limitat, ja que té l'únic objectiu d'assegurar l'acompliment de les normes que regeixen a la comunitat política i que els individus han de seguir com a part del "pacte" social. Al respecte, em sembla bé que l'administració usi càmeres ocultes o faci qualsevol altra cosa per tal que els ciutadans que momentàniament se'ls retalla els seus drets fonamentals siguin tractats amb cura suprema per l'Estat. Si hi ha indicis raonables que això no passa, cal actuar.

Per cert, que diverses organitzacions com Amnistía Internacional ja han celebrat l'actuació del Departament de Joan Saura, i els Sindicats de policia cal que recordin que com a funcionaris de l'administració tenen una submissió a l'administració molt més severa que la resta d'administrats.

-

L'ús, gestió i abús del monopoli de la força també està en l'arrel del que va passar la setmana passada a Virginia. L'universitat politècnica d'aquest Estat va patir la matança d'un trastornat, que va obrir foc sobre més de 60 persones, matant-ne més de 30. Sota el dret a l'autodefensa de la pròpia casa que el poble dels Estats Units d'Amèrica i el seu Tribunal Suprem han defensat en les seves lleis, els EE.UU són un país on hi ha 300 milions de persones i més de 200 milions d'armes de foc. Sí, 1 arma per cada 1,5 ciutadans, de mitjana.

-

Cal que la reflexió arribi més lluny de si la gestió concreta de l'emergència va ser més o menys adequada. De com no s'havia fet res per vigilar a un individu que pel que sembla donava mostres de estar "grillat". El que cal que ens plantegem és que fa un poble armat fins les dents. Com poden els vilatans d'un poble anar al seu Wal-Mart (=Carrefour a l'americana) de torn i agafar una barra de pa, el diari, i una escopeta retallada d'oferta. De com personal tant "il"lustre" com Charlton Heston i la seva NRA (L'associació nacional del rifle) pot tenir tanta influència en els legisladors americans, o de perquè cada curt temps sorgeix un nou episodi de l'estil Bowling for Columbine.

-

Inclús el "somni americà" pot fer-se saltar pels aires quan un home s'oblida del pacte que ha fet amb la resta per tal de no pendre's la justícia pel seu compte. El contracte social que allunya al "llop" que tots portem a dins de sortir a l'agora pública i fer insostenible la convivència comunitària és dificil d'acomplir-lo amb mitjans per matar al veí tant a prop. Pensarà el legislador i el ciutadà americà sobre tot plegat? Veurà més enllà de l'immediatesa de la tragèdia?