
Sempre que he pensat sobre què és del que més content estic respecte dels diversos projectes en que he pres part, m'ha vingut al cap l'etapa en la que vaig fer de conseller escolar en representació dels més de mil alumnes del meu institut. Entre 3r d'ESO i 2n de batxillerat vaig desenvolupar una tasca que em va omplir de satisfacció, que em va fer aprendre molt i amb la qual vaig tenir l'oportunitat de portar la veu de moltes persones i per tant fer petites millores per a molts.
Vull, com a mínim, igualar aquesta sensació de nou, i crec que així serà: des del darrer 29 d'octubre l'Assemblea nacional d'Acció Escolta de Catalunya em va donar aquesta oportunitat, formant part de l'equip de persones que tirarem endavant la federació el proper any, com a vice-president.
Crec que gran part d'aquesta certesa que tinc en que es repeteixi aquella il·lusió de noi d'ESO de 14 anys es deu a les persones que em van proposar formar part de l'equip de presidència de l'associació. La Sra. presidenta electa i la Secretaria General de la nostra associació són de les persones més compromeses, treballadores i -amb perdó- de puta mare que conec, així que "3 hurras por Olga y Monserrááá!". De veritat, és dificil refusar el poder formar-te i creixer al costat de gent tan bona.
I en segon lloc, l'altra part de certesa que el viatge serà bo i la feina serà útil crec me la dona les ganes de fer coses plegats i la força renovada dels diferents Agrupaments d'Acció. .Si aconseguim generalitzar el sentiment que junts som més forts i sumem molt més que no pas tots per separat, consolidarem un projecte educatiu espectacular i tindrem una força per a fer acció educativa sense precedents. Missió serà, aquesta fita, pels espais com la comissió de caps d'agrupament -la vegueria- i, per descomptat, per uns companys de Junta dels que depen l'èxit de l'any. I també, del Consell del Tagore: nois, sense gent potent i entregada com vosaltres seria impossible que un Cap d'Agrupament assumís la vicepresidència d'Acció Escolta!
Moltes gràcies per la contundència dels Agrupaments a l'hora de votar-nos; crec que tots l'hem entès com una confiança que hem d'anar conreant i renovant amb el dia a dia del suport associatiu, i així ens prenem el repte. La il·lusió i l'implicació personal faran, per últim, la resta. Endavant i acció!
Vull, com a mínim, igualar aquesta sensació de nou, i crec que així serà: des del darrer 29 d'octubre l'Assemblea nacional d'Acció Escolta de Catalunya em va donar aquesta oportunitat, formant part de l'equip de persones que tirarem endavant la federació el proper any, com a vice-president.
Crec que gran part d'aquesta certesa que tinc en que es repeteixi aquella il·lusió de noi d'ESO de 14 anys es deu a les persones que em van proposar formar part de l'equip de presidència de l'associació. La Sra. presidenta electa i la Secretaria General de la nostra associació són de les persones més compromeses, treballadores i -amb perdó- de puta mare que conec, així que "3 hurras por Olga y Monserrááá!". De veritat, és dificil refusar el poder formar-te i creixer al costat de gent tan bona.
I en segon lloc, l'altra part de certesa que el viatge serà bo i la feina serà útil crec me la dona les ganes de fer coses plegats i la força renovada dels diferents Agrupaments d'Acció. .Si aconseguim generalitzar el sentiment que junts som més forts i sumem molt més que no pas tots per separat, consolidarem un projecte educatiu espectacular i tindrem una força per a fer acció educativa sense precedents. Missió serà, aquesta fita, pels espais com la comissió de caps d'agrupament -la vegueria- i, per descomptat, per uns companys de Junta dels que depen l'èxit de l'any. I també, del Consell del Tagore: nois, sense gent potent i entregada com vosaltres seria impossible que un Cap d'Agrupament assumís la vicepresidència d'Acció Escolta!
Moltes gràcies per la contundència dels Agrupaments a l'hora de votar-nos; crec que tots l'hem entès com una confiança que hem d'anar conreant i renovant amb el dia a dia del suport associatiu, i així ens prenem el repte. La il·lusió i l'implicació personal faran, per últim, la resta. Endavant i acció!

6 comentarios:
muahahahahahahaha!!!
que gran és la foto ^^
ma germana s'estressa perquè parla amb tu... que li dius?
els bacunets el tokoro t'afecten massa al cervell...
i si et passeges pels nostres fotologs i spaces... perquè mai ens deixes un comentari? :( snif snif...
en fi... molts petons cenutrio!!!
Caram Micky, tens fans i tot?? Les germanes, les germanes de les germanes,... tio jo també vull.. m'ha agafat enveja de nen de 3 anys...
Per cert, sempre he defensat, com tu, portar el foulard com deu mana. És impecable ;)
Barol.
Moltes felicitats, un petó enorme...i una medalleta al mérit skao!
La vice (ara també compartim càrrec)
home, home... és un plaer treballar amb gent que creu en el projecte!!! ni que sigui havent-se de pagar els taxis per anar a Madrid!!!
Um beijoooooo
ei Condolezzo!!!!!
Jo he de dir que també estic molt contenta de poder compartir amb tu la presidència d'Acció Escolta. Sense tu i la Daina això no seria possible.
És un plaer treballar amb tu!
La presi
Eh tiu!
Viska el Govern d'Entesa!
Publicar un comentario